Ho diu tothom. No hi ha res com una truita d’alls tendres o uns pèsols, o unes mongetes, o unes faves, acabades de collir de l’hort de casa.
I què ho fa que aquestes verdures siguin tan bones? De gust, vull dir. No entro al fet que no portin additius, no entro a què no s’hagi utilitzat cap més producte per conrear-les que la terra (senzillament terra) i l’aigua de la pluja (que per sort ha sigut generosa aquesta primavera)… No, no entro en cap d’aquests temes perquè encara no en sé prou, no en sé res més enllà d’allò que vaig llegint a blogs o escoltant a podcasts, i tot plegat, defensin el que defensin, cal posar-ho en quarantena.
No, no, jo em refereixo al gust. Què és deliciós!!! Molt més que aquelles que compris al mercat (que també són km0), que mengis en qualsevol restaurant (que també poden ser km0), i ja no diguem que aquelles que compres en supermercats…
No, no sé què caram fa que tinguin un gust exquisit. A casa les cuinem tal qual. D’una manera molt senzilla. Res elaborat. I, tot i això, quin bon gust que tenen i com gaudint menjant-les!!!
I el motiu no pot ser el lligam a la terra. El meu company i el peque han nascut i crescut aquí, i el seu vincle amb la terra pot magnificar-ho tot. Però jo no. Jo he après a estimar aquest lloc tan especial, però no hi tinc aquest vincle que et lliga tant al lloc on creixes. No, no. Tampoc és el vincle. Ha de ser alguna altra causa.
Algú té una possible explicació a aquest gran misteri?
Mentrestant, seguirem gaudint d’aquestes verdures i hortalisses tant saboroses!!!!
Mare rural als 40 