Ja va quedar clar que no estem per gaires aventures,… però de tant en tant intentem anar a descobrir món, com a mínim el món proper a casa. Jo tampoc conec encara la zona, així que s’estrena el petit i m’estreno jo.
Un dels darrers diumenges vàrem anar a l’ermita de Sant Pere de Juïgues i m’arriscaria a dir que pocs de vosaltres la coneixeu. Catalunya és rica en petits racons interessants, bonics, especials i alguns de ben desconeguts. Aquest podria ser-ne un. L’ermita de Sant Pere de Juïgues està situada en el primer assentament jueu de les comarques gironines, així que poca broma! I si us animeu, la teniu ben a prop!
Segons va escriure mossèn Joan Marquès en un llibre anomenat “Vilademuls. Un municipi amb personalitat pròpia”, en aquest assentament hi podien habitar unes 25 famílies que varen ser traslladades a Girona pel comte Dela, segurament amb la intenció de revitalitzar l’activitat artesana i comercial de la ciutat. El comte va adquirir la finca, que més tard va passar a mans del monestir de Ripoll. I diuen que alguns monjos de Ripoll varen inaugurar aquesta església preromànica de Sant Pere de Juïgues.
I no va ser l’únic que vaig aprendre aquell dia! … Perquè no m’acusessin de manca d’interès, vaig preguntar per l’únic arbre que donava ombra al costat de l’ermita i em varen informar que era un lledoner. Per fer-me encara més l’interessada, vaig demanar pels seus fruits -que sembla que es diuen lledons- i per quina utilitat tenen. Em va sorprendre descobrir que a més d’aliment pels ocells serveixen també de munició per les petadores o esclafidors!!! Per una vegada que feia de bona alumna… glups!
Mare rural als 40 