Vagi per davant que jo porto fatal la calor. M’aixafa. Em deixa sense energia. I el pitjor de tot, em mareja (tot i que això els metges em diuen que és perquè no m’hidrato prou…).
Dit això, quan s’apropa l’estiu se m’encomana la il·lusió dels altres de dies llargs, temps lliure, natura, etc.
I pensant en el lloc on visc, em venen al cap les boniques imatges de les pel·lícules rodades a la Toscana, amb grans sopars amb llumetes a l’exterior, verdura i fruita a taula just acabada de collir de la terra o de l’arbre, banys refrescants, migdiades a l’ombra d’un arbre, música a l’aire lliure per tot arreu… I també m’il·lusiono! I molt!
Llavors, compro els detallets més econòmics que trobo però que em serveixen d’atrezzo per a la meva pròpia pel·lícula a la Toscana de casa.
Primer inconvenient: El vent. Jo no sé a la Toscana, però a casa, quan li dona per bufar el vent (i pot venir de nord, de sud, d’est o d’oest) s’endú tot el que troba pel camí que no pesi molt o que no estigui molt ben falcat. Per tant, tot l’escenari que munto pensant en unes vetllades estiuenques idíl·liques, queden en un no res…
Segon inconvenient: Els temuts mosquits. Ja fa anys vàrem posar una hamaca a l’ombra d’una alzina preciosa i gegant, i, vaig trigar 4 minuts a marxar corrent perquè m’havien acribillat. A les 4 de la tarda! Ara, l’hamaca dorm dins un armari. He somiat amb milions de sopars a la fresca, i al final, acabem sopant dins de casa per la tranquil·litat que cap mosquit m’espatlli l’àpat amb picors insuportables.
Tercer inconvenient: Verdura i fruita acabada de collir. Doncs és un altre problema. Si treballes fora de casa, no et dona la vida. Enguany, a més, les pluges sense descans de just abans de l’estiu varen fer que les males herbes creixessin sense aturador. I ja no ho hem atrapat mai més. I els tomàquets, les albergínies o el pebrots han quedat enterrats sota herbes d’un metre d’alçada i ho hem perdut tot. Del arbres, sembla que podrem menjar algun prèssec i vàrem menjar molts nispros, però hem perdut les prunes i les cireres. Vàrem veure com sortien als arbres i mai més n’hem sabut res! Se’ls varen menjar els ocells? Varen caure i se’ls va menjar un teixó? Són reflexions del senyor de la casa.
Quart inconvenient: La música a l’aire lliure. Com no sopem a fora, com ens agradaria, tampoc posem nosaltres la música a l’exterior. L’única música que ens arriba a la matinada és la que de vegades posen ben alta els residents a les cases rurals properes, i llavors es converteix en un malson, perquè els gossos no paren de bordar i nosaltres no podem agafar la son.
I darrer inconvenient destacable: No tenim cap porxo ni cap espai lliure de mosquits on estar a l’ombra, només la piscina a on refrescar-nos, una desmuntable però molt digna, tot i que a meitat de l’estiu l’aigua que al principi estava geladíssima (quan encara nosaltres no teníem prou calor) sembla aigua bullint per a un caldo. A més, la pols i la terra que el vent arrossega, tot i que la tapis, van fent poso al fons, i al final, ni tan sols la piscina desmuntable i digna és gaire atractiva.
Conseqüència: Que passo més hores tancada a casa a l’estiu que a l’hivern. Com a minim, cal reconèixer que les grans pedres amb que està construït el mas fa que la casa sigui fresqueta i s’hi estigui a gust.
Mare rural als 40 