Com ja sabeu visc al camp però no hi treballo. Per tant, és complicat conèixer i viure la natura com m’agradaria perquè no hi estic a temps complert.
Entre la feina, bàsicament d’ordinador, la casa, el nen, el futbol, la vida social, etc… queden poques hores. Només se m’acut fer passejos pels boscos i camps del voltant del mas a cada ocasió que tingués, però m’agradaria fer-los amb l’M, per aprendre de cada planta, de cada arbre, de cada ocell, de cada soroll, de cada camí, de cada olor,… i això, ara mateix, també es complicat d’aconseguir per diferents motius.
Però estic agraïda al lloc on visc.
Quan arribo de treballar a la ciutat i veig tot el verd que m’envolta i tot el cel immens, respiro a fons i em surt un somriure mentre penso que altres persones estan veient més asfalt i més edificis. Aquest canvi tan radical de paisatge em permet fer una desconnexió total entre les hores de treball i les hores d’oci o de descans.
Quan arriba un dissabte o un diumenge en el qual no tenim plans, m’encanta la idea de quedar-me a casa i no tinc gens de por que el nen o jo ens agobiem, ja que tenim mil coses a fer diferents, tant a dins com a fora, i podem estar ben entretinguts. De fet, sempre se’m fan curts aquests dies.
Quan em desperto només sento el silenci, o els ocells, el soroll del vent o de la pluja, i algun avió que passa de tant en tant… És molt agradable començar el dia així!
Quan surto a fora a primera hora del matí sento l’olor de terra humida o l’olor de les flors… i sí, alguna vegada a l’any també l’olor dels purins que han escampat en algun camp proper jeje, però igualment, és molt agradable començar el dia així!
Hi ha d’altres característiques per agrair, però ho deixaré per a un altre dia per a què no us vulgueu traslladar tots i totes a casa demà mateix!!!
Mare rural als 40 