Avui no teníem plans, i això ens ha permès senzillament estar.
Fa sol i ben esmorzat hem sortit al pati. L’M ha podat els rosers. El peque ha jugat a pilota i s’ha barallat amb la gossa per protegir els gatets petits 😉 Jo, senzilament, m’he assegut al banc, he deixat que el sol m’escalfés i he gaudit mirant-los a tots i fent bromes.
I això que sembla tan idíl·lic. I això que sembla que hagi de ser tan fàcil… És ben difícil d’aconseguir.
El ritme de la societat actual, tant a la ciutat com al camp, és tan ràpida i estressant que hem oblidat com és d’agradable, beneficiós, i sí, també divertit, senzillament estar present en aquell moment i no fer res.
Els jovenets d’avui en dia ja han crescut anant sempre a un ritme trepidant i no parar mai. El de casa, tot i viure en un ambient una mica més natural i relaxat, quan ja portàvem una estona d’aquesta estampa tan ideal, m’ha dit: “Què faig? M’avorreixo”.
I jo l’entenc, perquè durant els anys que porto aquí he tingut molts moments per poder estar observant, escoltant, admirant, estar present i no fer. I en molts d’aquests moments he pensat, “què faig?”.
I si per fi he après alguna cosa, és que no cal estar sempre actuant, no cal estar sempre fent, no cal estar sempre en marxa per a divertir-se.
Jo avui m’he divertit i he rigut veient com de cop la punxa d’un roser es venjava de l’M perquè li volia tallar la seva branca, com els gats petits jugaven entre ells i bufaven als gossos de mida quatre vegades més grans, o com l’Otger xutava la pilota mentre alhora interactuava tant amb nosaltres com amb els animals.
Sí, m’ho he passat d’allò més bé, i a més he anat absorvint aquesta vitamina D del sol que diuen que es tan important per a les dones de la meva edat …
Mare rural als 40 