Fa 2 anys i mig que sóc rural.

Ja? Buf! I encara estic a l’inici del meu aprenentatge!!!

En defensa meva diré que als dos mesos d’instal·lar-me oficialment al mas em vaig quedar embarassada, i des de llavors he hagut d’aprendre a ser embarassada, a ser mama, a ser rural i a conviure en parella,… tot de cop! I encara estic a l’inici del meu aprenentatge rural, que és l’assignatura que he deixat més de banda, evidentment.

Jo estava acostumada a “fer coses els caps de setmana”. Tothom que viu a ciutat fa plans. I per tant, jo ho he continuat reclamant. Però tot just ara estic començant a entendre que en realitat no cal que em desplaci gaire per fer allò que la majoria fa en el seu temps lliure.

Sovint he sentit a pares i mares explicar que organitzen activitats perquè és de bojos intentar mantenir els petits dins de casa. I fan plans. En el nostre cas, l’O senzillament assenyala cap a la porta, i au! ja està corrent per camps i camins amb els gossos, o bé ajudant al seu pare en activitats ramaderes o de jardineria. Això sí, quan plou tenim el mateix problema que tots els pares i mares del món: distreure el nen durant hores sense sortir a l’exterior.

Dissabte no varem marxar de casa, tot i això vaig poder córrer, passejar i jugar en família i amb els gossos enmig de la natura. També varem realitzar tasques de jardineria (bé, en realitat només varen treballar els nois, jo mirava i vigilava que el petit trapella no en fes alguna de grossa). I totes aquestes no són algunes de les activitats que a la gent li agrada fer els caps de setmana? I si nosaltres les podem gaudir sense sortir de casa, quin sentit tindria anar-les a realitzar a alguna altra banda?

Tot és així de fàcil i idíl·lic? No ho sé. En realitat ets a casa. Veus la roba que cal rentar o plegar, la pols que cal treure, la cuina que cal recollir. Veus totes aquelles coses que no formen part de les necessitats diàries i per a les quals mai trobes temps, ja siguin de feina o de plaer, com la lectura d’aquell llibre que hi ha sobre la tauleta de nit i que no avança mai, o com totes aquelles fotos que vols organitzar o aquell blog que vols escriure en un portàtil que està massa abandonat.

I aquí és on rauen alguns dels meus conflictes. Viure en el món rural m’ofereix la possibilitat de gaudir d’un munt d’activitats d’oci a casa mateix o en realitat em condiciona i no em permet desconnectar de tot allò que tinc pendent de fer?

Tant a l’M com a mi ens agrada la gent i la vida social. I no ens fa mandra anar a on calgui amb aquest objectiu (bé, si haig de ser sincera, a mi me’n fa una mica més des del naixement de l’O, suposo que per l’esgotament que arrossego i perquè l’organització i coordinació amb un nen tan petit es compliquen força). El cas és que jo cada cap de setmana em pregunto de quina manera em convé més desconnectar de la rutina i l’estrès diaris: fent plans fora de casa (que em permeten desconnectar però no descansar) o gaudir de tot allò de bo que m’ofereixen els voltants de la meva llar (que em permet descansar però potser no desconnectar del tot).

Tot és oci, però…

Encara no m’he aclarit…

Qui va dir que al món rural sempre es desconnecta?